Campanyes electorals

Estem en campanya electoral.

Açò no haguera de ser notícia, el rar és que no estiguem en campanya electoral, en alguna de les moltes d'elles. Sempre estem en campanya, en precampaña, o en postcampaña enllaçada amb la següent precampaña. Els magatzems dels ens públics plens a vessar de cinta inauguradora i tisores. Els 'extres' que actuen d'acompanyants en les inauguracions fent hores extres pagades com normals per a poder sufragar la pujada de tipus de la seua hipoteca. Sanques tapades i tornades a descobrir, edificis inhabitables posats al servei i atenció al ciutadà per unes hores, mentre els polítics i el seu sèquit contemplen quan magnànims han estat amb els seus votants.

En altre post criticava les enormes despeses de publicitat i promoció. Si a aqueixos els afegim els costos d'inauguració i presentació de resultats, se'ns va ja gran part del pressupost públic. Record encara la inauguració de les primeres travesses en un camp de tarongers fa uns anys, del futur (que segueix sent-lo) AVE Madrid-Comunitat Valenciana. Les despeses especials van ascendir a milions d'euros (sense descomptar les hores de escaqueig dels funcionaris que 'van tenir' que assistir a l'acte). I tot es va desmuntar a l'endemà. Mai més es va saber de la segona travessa. Només era un marc ideal per a la inauguració. Altre dia parlaré de les despeses de representació. Encara que què major representació que una inauguració en un marc incomparable: el teatre de la vida.

Ens prenen per ximples. Però un dia d'aquests ens eixim amb la nostra i no els votem. Ho tindrien merescut. Clar que abans hauríem de trobar un mecanisme de representativitat alternatiu. Espere que existisca. S'admeten suggeriments.