19 d’abril 2007

Por escènica

M'alce, em desdejune i em conduïsc amb la notícia de la terrible matança de Virginia.
Escolte, veig i llig les notícies. Què de publicitat gratuïta a l'assaig de Hans Magnus Enzensberger, 'El perdedor radical'. Caldrà llegir-lo.
No vull ni imaginar-me el que seran avui els programes mañaneros i matinals, els de la vesprada (tomàquet rebentao), els telediaris, els avanços dels telediaris, els periòdics, els períodicos digitals, amb la carnaza de la matança en viu i en imatges sempre exclusives, com si de la del porc es tractara. Quin brou de cultiu tan bochornoso per a l'estratègia d'alguns grups terroristes
Els periòdics vénen avui amb el missatge subliminal 'caldria regular la possessió i el tràfic d'armes en Estats Units' però probablement hagueren de canviar el missatge: 'caldria regular l'ètica periodística', que està dominada pel digues-me que presumeixes i et diré del que manques.
No vull ni imaginar-me el programa d'avui de AR. Aqueixa blanca periodista de telecinco que s'agrada envoltar de negres, i de familiars de la mes gran (com en una peli X gore) és com les princeses que magistralment descriu Manolo Vicent: sap passejar amb talons de 4.500€ per les destrosses d'un terratrèmol vessant una menuda lagrimilla i a les dues hores acudir al besamanos de la reunió del cònsol.
Quina llàstima d'aqueixos anys de més, a pesar del botox; hauria estat genial de princesa-periodista consorte.
Déu ens enxampe confessats