19 d’abril 2007

Els 'programes bodrio ' en la tele

Acabe de passar-me pel blog del senyor Albéniz en www.elmundo.és. Ho dedica avui a un programa que pel que sembla va estrenar Santiago Segura en la Sisena.

L'inconvenient dels seus comentaris en un dia com avui en els quals existeix unanimitat ( i és difícil que no l'haguera, a la vista dels epítets que se li dediquen al Segura, i segurament als quals molts altres es guarden) és que no es genera polèmica.

I la falta de polèmica en l'actualitat és molt dolenta per al periodisme. Els periodistes s'han acostumat (estarà en els seus manuals d'estil?) a considerar com objectiu del seu treball no només el provocar impacte (?) -una notícia és impactant o no és notícia-; sinó a més, i fonamentalment, generar polèmica. Una notícia que no genera polèmica, ...doncs no és una notícia simplement (el d'informar va passar als anales de la història).

Així que, vistes així les coses, el seu comentari d'avui hauria estat fàcilment prescindible. Clar que, vist des d'altra perspectiva, igual li fa un clar favor a Segura i els seus frikis -ha escrit el blog per això?-, perquè d'una altra manera molts dels quals llegim dita blog ni ens hauríem assabentat que existeix un programa (encara que siga dolent, o precisament per això) 'conduït' per aqueix senyor.

Seria xocant pensar que, en el fons, el blog del món respon a una campanya de publicitat del senyor Torrent (uy no, Segura, que és el qual no duu aigua). Parla mal de la meua, encara que siga mal, però parla de la meua. Hi ha tants programes dolents i molts més dolentíssims dels quals per sort no arribem ni a assabentar-nos, que per què hauríem de fixar-nos precisament en aqueix?. Per sort les telelocales només emeten en un espai geogràfic reduït.

El regust per rescatar, destacar i enaltir el cutre, el de barriada, i per 'noticiar' les pífies, les ficades de pota, els bodrios, i el detestable (regust en el qual al meu gust, avui, senyor Albéniz, vostè també cau) s'ha posat de moda en les nostres teles per a emplenar horari fins al punt que gràcies a aquests programes (repetits fins a la sacietat en totes les cadenes) coneixem a infames personatges i a altres personajillos que no mereixen ser pronunciats de nou ni haurien de formar part del nostre actual imaginari col·lectiu.

El que s'ha dit, jo que vostè, el blog d'avui ho hauria dedicat a 'em dic earl'. Que haja una sèrie bona en la tele (encara que l'horari ball més que si estiguera els dilluns en tve1) sí hauria de ser notícia i objecte de comentari, i no que estrenen ALTRE programa bodrio de gracietas, frikis i acudits inexistents.

En altres paraules, que la sisena seguirà sent la sisena, açò és, ... l'última (de moment), amb permís de canal 9 o tv 7.

I pensar com mileurista la pasta que li han de pagar al Torrent del Segura per no dur ni una gota d'aigua fresca a la tele...