Periodistes

Senyor Albéniz (si vostè m'ho permet):

He de confessar que la capacitat de sorprendre de les seues blogs no té límit i que només té parangó probablement amb la seua valentia (no vull que es note massa el sabó, però sàpia vostè que jo també tinc una hipoteca per família).

Em sembla del tot procedent que parle vostè dels periodistes, o millor, d'alguns periodistes. Perquè com en tot, també en aqueixa honrosa professió hi ha classes. Que l'hi pregunten si no als quals han de guardar apostats l'eixida de qualsevol friki d'una casa de cites o dur casc per a no dur-se un bolsazo a les portes de la T-4 micròfon en mà i a la carrera.

Si alçara el cap Luís Vives (per un suposar) i vera cap a on ha derivat l'ideal de 'humanista' renaixentista amb l'esdevenir dels segles, probablement la ficaria en salmuera i no la tornaria a alçar per sempre. Periodistos i periodistes, com pimpollos empolainats disposats a donar sempre el DO (ut dónes) de pit, sense importar la dificultat del tema, la falta de preparació, o la seua evident incapacitat -he escoltat capacitat? el dubte ofèn-, s'afanyen dia després de dia a traçar les línies mestres de la política nacional, a analitzar els grans problemes de la humanitat com estadistas internacionals, a posar en dubte els avanços tecnològics, com científics de reconegut prestigi, o a amidar-li la picha a l'amant de la dona del cosí de la popular tonadillera, que tant serveixen per a un trencat com per a un descosit.

Curiosa la relació entre els periodistos i la política, i no menys sorprenent la seua relació amb els ressorts del poder. No vull contrariar als seus nombrosos lectors, ni incitar-lo cap al terreny del polític, però estic segur del seu coneixement, periodisto com és, i de la seua valentia en respondre'm sobre la relació entre el periodisme i la política: què va primer, el 'ou' o la 'gallina'?

Llocs ja a elucubrar, propose (al seu tentacular empresa comunicadora de múltiples projeccions) la creació d'un equip de blog-tertulianos, que ajuden a mantenir vives les aportacions al mateix. Així, podria vostè donar-se un garbeo per aqueixos glamourosos platós i de passada contribuir a engrandir la grandesa de la seua professió. I la hipoteca dels agraciats (i les seues respectives entitats financeres) també li estarien sincerament agraïts.